Xavier Llorente: "Aquest mundial aportará prestigi al Club de Tir Precisió Manresa"

A finals d’aquest juliol, concretament del 23 al 28, Manresa acollirà el Mundial de tir en categoria BR-50. Del mundial, del club i del tir en general, ens en parla Xavier Llorente, president del Club de Tir Precisió Manresa.

A poc més de 3 setmanes pel mundial, com van els preparatius?

“Ho tenim tot bastant bé, falten detalls i algunes coses que s’han de repetir però, en principi, ho tenim força controlat.”

Pels que són desconeixedors d’aquestes disciplines, què és el BR-50?

“És una modalitat que es fa amb carrabina d’aire. Primer de tot, és tan masculina com femenina, no hi ha categories per sexe. Pot guanyar una dona i que el segon sigui un home. La tècnica és amb carrabina recolzada a sobre d’una taula i l’arma es col·loca a sobre d’una torreta, que es la que permet els ajustaments necessaris que el tirador ha d’anar fent per poder fer blanc. Són 25 trets a 50 metres i la màxima puntuació, que seria un 10, equivaldria al punt d’una “i” i això és força difícil. Aquí es depèn del vent, dels nervis del tirador, de la calibració… és complicat, no és impossible però si difícil.”

El club i els seus tiradors ja són una referència a nivell català i espanyol. Aquest mundial, servirà per a projectar la imatge del club a l’exterior?

“Això és el que volem. Nosaltres, amb aquest mundial, volem clavar la bandereta de Manresa i el seu club de tir, al mapa del món. Que se sàpiga que aquí s’ha fet això i que som un referent. Tot i que crec que ja ho som, dins de Catalunya i d’Espanya, cal que es vegi que tenim unes instal·lacions on es pot fer de tot. La gent quan ve ja ho veu i, moltes vegades, no s’ho creu. Jo que he voltat per molts clubs d’Espanya potser tan sols n’hi ha 1 ó 2 que ens passen davant. Diria que Manresa no sap que té un club de tir de referència.”

Què aportarà aquest mundial al club i a la ciutat?

“A Manresa aportarà la visita, no tan dels tiradors que estaran aquí dalt tot el dia fins les 6 de la tarda, sinó dels acompanyants, que podran fer turisme. Al club li aportarà el prestigi, tot i que això no significa diners. No es pot anar a un banc amb 3 kg de prestigi a sol·licitar res. Però està clar que la gent que vingui veurà el que hi ha, el que tenim. I nosaltres sempre ho diem: que la gent de Manresa i rodalies s’apropi al club i vegin el que s’hi fa i com es fa. Sabem que la visió que en té la gent no és la que hi ha en realitat. Tenim clar que es pot fer mal i matar amb una fona, un totxo, amb el cotxe… no es pot relacionar armes amb guerra, això no és així.”

Amb l’organització d’aquest mundial es pot dir que el club viu el seu millor moment?

“Si, per suposat. No ens ho pensàvem. Tot això del mundial va començar com un joc. Fa dos anys, el Sr. Perarnau ens va demanar si Manresa podria acollir un mundial. Li vam contestar que si i que ens donés el correu de la Federació Internacional de Tir. Un cop enviat el correu, al cap de 2 ó 3 dies, ens va contestar el seu president dient que li “agradaria” que el mundial es celebrés a Catalunya, a Manresa. Però això no volia dir res. La junta es va posar a treballar, es va preparar un dossier de les infraestructures del club, dels allotjaments propers, de les diferents distàncies i transports per arribar aquí i de tot el que la ciutat i la comarca podien oferir turísticament. Ara hem fet una gestió amb Manresa terra de vins i també s’afegeix a l’oferta turística, a part de Montserrat, evidentment.”

Tots els costos econòmics sorgits d’organitzar aquest mundial, com es paguen? Qui ho financia?

“Tots els costos els financia el club i això és molt dur. Hi ha algunes col·laboracions però un 80% del total de despeses les financia el club a través de patrocinadors. D’aquesta quantitat, la gran majoria els ha aconseguit un soci del club que es va oferir per buscar-los. És complicat, són molts mal de caps, però valdrà la pena.”

Veient l’experiència, n’organitzaríeu un altre?

“Sí, però d’una altra manera. Avui, la competició que estem fent ens serveix una mica com a assaig general. Avui són 52 tiradors i al mundial en seran 73. Vint tiradors més no és res. Ens faltarà una cosa que no podem assajar, un tema de blancs al darrera, de contrast, però segur que anirà bé. En faria un altre, però amb més involucració i especialització per part dels membres del club. Hauria d’haver-hi 2 ó 3 coordinadors.”

Quants participants i de quantes nacionalitats hi participaran?

“Seran 73 tiradors de 13 nacionalitats diferents. Aquesta modalitat és bastant nova, de fa 5 ó 6 anys. La gent s’hi agafat bé però, aquest, tan sols és el tercer mundial (es celebra cada 2 anys). Al primer van ser una quarantena, al segon quasibé 60 i aquesta any 73. Tenint en compte que no és una disciplina olímpica, es va augmentant la pràctica d’aquesta modalitat.”

Quants tiradors hi aportarà el Club Tir Precisió Manresa?

“Se n’han classificat dos. Per aconseguir-ho han hagut de participar, durant la temporada, en 5 competicions. La d’ahir era l’última i dos tiradors del club han aconseguit el bitllet per aquest mundial. La quantitat de tiradors catalans que ens representaran és la més alta d’Espanya.”

Ja parlant del club, com pugen les noves generacions?

“Justetes. El problema de les noves generacions és, en primer lloc i sense que se’ns mal interpreti, els pares. La seva predisposició o els seus prejudicis marquen molt. Si els pares són oberts, venen, s’informen, ho veuen i ho poden provar. Quan els pares dels nens que volen continuar, després d’un primer any on se’ls deixa la carrabina, els expliques que ja han de comprar l’arma, més la roba, i que tot plegat passarà dels 1.500 €… no tothom se’ls pot gastar. El club ho pot posar però, si el nen o nena és bo, el preu ja es disparà cap a 3, 4 ó 5.000 Euros. En aquest sentit, és un esport car.

Com es podria treure l’etiqueta que es tracta d’un club on es fan servir armes, cosa que no està, encara, gaire ben vista?

“Això és molt difícil. La gent ha d’entendre que, per fer mal, no cal una arma. Per sort, aquí al club, no s’ha vist mai una baralla, i menys amb armes pel mig, ni cap accident dins de les galeries de tir. Esperem continuar així. El club està aquí des del 1992. Venia del 1959, estava ubicat al Congost amb el nom de “Tiro Nacional” i, fins i tot, s’han trobat escrits que daten de 1912 on ja es parlava de la inauguració d’un club de tir a Manresa. Entenc que entre el 1912 i el 59, amb la guerra civil pel mig, hi havia més feina a aixecar el país que no pas dedicar-se al tir esportiu. Mai hi ha hagut problemes i espero que no n’hi hagin mai. D’altra banda, els tiradors són responsables amb l’arma que tenen a les mans i han de complir unes normatives. Com es pot treure aquesta etiqueta? Només els puc dir que vinguin i vegin el que fem i, si volen, fins i tot ho poden provar. Hi ha gent que ni tant sols ve, solament per por. Que no en tinguin de por, nosaltres estem tota l’estona amb ells i, si fan el que els diem, els passarà la por.”

Com animaria a la gent perquè vingués i comencés en aquest món del tir de precisió?

“Nosaltres, fa 4 ó 5 anys vam muntar, al pati del Casino, una parada amb una galeria de tres llocs de tir. No eren armes de foc, eren armes d’aire, encara que aquestes poden fer el mateix mal ja que una bala de calibre petit, un 22, és molt semblant a un balí de 5,5. Tornaríem a la idea que, per fer mal, val qualsevol cosa: un balí, una bala, una pedra, una furgoneta… Una altra de les coses que hem intentat és anar per escoles per donar a conèixer el club però, aquí, el primer problema que ens vam trobar va ser que el director o directora ho havia de comunicar a l’AMPA. I si els membres de l’AMPA, o bona part d’ells, no hi estaven d’acord, no se’ns donava permís. I no parlem d’anar amb armes a les escoles, parlem d’anar amb un vídeo, una presentació audiovisual de qui som, que oferim i que poden trobar al club si venen. A països com França, a partir dels 9 anys i fins a nivell de 2n de batxillerat, el tir és una assignatura optativa. Aquí, ni això. Tot és qüestió que els pares ho assimilin i canviï la percepció de es té d’aquest esport”.